Funda de mòbil

Havia vist la roba kraft tex per internet però mai l'havia vist d'aprop. En vaig comprar un retallet i vaig provar de fer-ne alguna coseta. Una d'elles va ser una funda pel mòbil.
La veritat és que es cus molt i molt fàcilment i et permet qualsevol cosa, troquelar, posar una cinta adhesiva, dibuixar a sobre, tallar amb les tisores sense esforç... i tot això és el que he fet amb la meva nova funda!

 Amb roba adhesiva de manualitats i cinta washi tape tèxtil l'he decorat. Fins hi tot m'he atrevit a posar un velcro adhesiu sense repunt per tancar la funda.

Si ho proves, t'enamorarà aquest material!

Un buf ben alegre!

Aquest buf és del mateix estil que aquest altre però amb uns colors molt més alegres i juvenils!

 La roba és de cotó, no estira gens així que s'ha de col·locar molt bé abans de cosir-la. La vaig comprar a desfilart, a Girona, que tenen unes robes xulíssimes i sempre em donen idees per continuar cosint!

Aquest és una miqueta més petit que el meu, ja que és per una nena i si no li quedava una mica gros.

Com que encara em queda un retall d'aquest estampat, pot ser que la mestressa del buf, també en rebi algun altre complement, ja veurem!

Es fan grans!

Que passa el temps volant, no és cap descobriment, oi? A casa, al canviar l'any tenim alguns aniversaris, un d'ells, el del petit de casa. I en un obrir i tancar d'ulls, acaba de fer 4 anys! La corona anterior, la vaig anar reciclant i modificant, però finalment l'he hagut de renovar. I a córrer cuita... N'he fet una de nova.

 En Guillem encantat amb ella!
Com veieu està feta de loneta amb estrelletes i per dins li he posat feltre blau fosc, que juntament amb l'entretela, li dóna un cos molt bo.

Al voltant de les punxes hi vaig anar fent un zig-zag amb la màquina, que els meus problemes em va donar... fins que no vaig veure com s'havia de fer perquè quedés polit i net! El vaig fer amb fil blau, per tant, havia de quedar amb unes condicions mínimes perquè es veu molt!

Amb les presses, els números que tenia no m'anaven bé pels colors, crec que el 4 era verd i... no, no m'acabava de convèncer... així que vaig decidir brodar-ne un amb la màquina sobre una estrella. Per acabar de tapar un repunt que unia les dues robes vaig cosir una ondulina blau fosc que li va donar un toc d'aquells que m'agraden.

Així que content com unes castanyoles, va bufar les seves espelmes ben guarnit i ben content!
Bon any a tots!

Tapadets que fa fred!

Quina meravella que faci fred i ens posem aquests bufs tan calentons i suaus! Els reis han estat molt generoso i pràctics amb mi! M'han deixat dos bufs xulíssims, amb tons negres i grisos que m'encanten.

Un d'ells té un pèl suau i gris per dins. L'altre no té pel, és un d'aquests més senzillets per portar quan encara fa fresqueta però no fa un fred excessiu.

Després d'haver fet els mocadors circulars, vaig pensar que un buf era el mateix cas però més petitó, així que em vaig decidir per provar-ho. Fer-los amb roba de punt vol dir que s'ha d'anar amb compte alhora de cosir-los per no estirar i que sobri roba ni que es mogui. Amb una mica de compte han quedat genials! Abrigueu-vos que farà fred!

Dos davantals i gorro!

Aquest Nadal els reis han passat molt carregats. Un dels paquets portava dos davantals per a dos germans. Eren iguals, però alhora diferents. Tots dos portaven el seu barret de cuiner, perquè... un autèntic cuiner porta gorro, oi?

 Aquesta roba és d'Ikea, gran sorpresa la meva quan vaig descobrir que venien roba a metres... Aquesta roba té la particularitat que no és tan prima com una roba normal de patchwork però tampoc tan rígida com la loneta, per tant, té un cos en el punt just per poder fer un model que necessiti una mica de cos.

Vaig fer la cinta del coll ajustable amb una civelleta i una butxaca central amb una roba diferent. Pel davantal rosa vaig utilitzar una robeta infantil molt divertida i pel de ratlles blaves, una butxaca amb un blau més fosc.

Els gorros de cuiner són ajustables amb un velcro, i la veritat és que els hi quedava de meravella.
Doncs amb això, ja es poden posar a la cuina!

Cuiner ben equipat!

Els reis ens han deixat un davantal i un gorro de cuiner. Estareu d'acord amb mi que a la cuina cal anar-hi ben equipat!

Aquesta robeta grisa amb rodonetes de colors em permetia combinar-ho amb qualsevol color, vaig optar pel vermell. Com veieu està combinat amb una butxaca central i una cinta vermella. La cinta del coll s'ajusta amb una civelleta.









El gorro té un velcro per ajustar-lo al cap i que quedi ben posat. Després d'uns quants tutorials, va sortir prou bé.




Aquesta és la primera entrada de davantals, com veureu els reis han pensat molt en els cuiners de casa. Estigueu atents!

Veient les estrelles....

Fa dies que brilla tot... el terra, la màquina, les mans... I jo vinga a fer estrelles... Aquestes són molt especials... i tot i la feinada estic molt contenta d'haver-les pogut fer. Les utilitzarem les Lutis, la coral Lutiana en el nou espectacle que hem estrenat aquest 2016. Si vols veure quan i on ens hauràs de venir a veure, però t'ensenyo com són.

Amb un tros de feltre recobert d'una tela reixada brillant, amb molta purpurina, vaig anar fent les estrelles.

Un cop acabades les per la part del darrera vaig anar cosint unes betes on hi havia una pinça i una goma de cabell i, a més, vaig cosir un imperdible per poder-lo cordar on vulguis. Perquè? perquè així cada luti tindrà llibertat per posar l'estrella allà on més li agradi; al cap, a la cintura, a l'espatlla, al canell...

I tú, no t'animes a veure el nou espectacle Lutimusicals? 

Estovalles de Nadal

El tió de l'any passat, si, parlo de fa tot un any! Em va cagar una bona pila de teles boniques. Unes infantils, altres amb flors, estampades... i dues peces ben grosses de nadal. Les he tingut tot un any guardades pensant què en faria. Començant el mes de desembre vaig pensar que eren tan boniques que era una pena tallar-les (encara pateixo que no em surti bé el que em proposo fer i espatllar la roba).
Vaig mirar les estovalles de Nadal que tenia, blanques i molt clàssiques, i vaig pensar que unes estovalles noves de festa eren una molt bona opció. I aquí les teniu! Dues estovalles noves de trinca que hem estrenat la meva mare i jo aquestes festes.

Volia que fossin ben grosses per cobrir la taula sencera un cop oberta del tot, així que no tinc estovalles, però trobo que unes de paper ben combinades hi queden la mar de bé!
















La veritat és que no tenen massa complicació de fer un cop saps com fer les cantonades, la meva àvia en sabia tant... De fet totes les estovalles grosses, pels dies que tens convidats,  me les va fer ella, amb tovallons inclosos! Segur que li haurien agradat molt!


Endevines quines són les meves? Si em coneixes bé, segur que sí!